D'aquest itinerari singular destacaria l'equilibri paisatgístic d'un Pirineu que es pot definir com oriental, caracteritzat per muntanyes elevades de vessants septentrionals abruptes i meridionals de morfologia suau.

Els estanys, atesa la impermeabilitat dels granits, roques dominants, abunden a l'estatge alpí, mentre que les pinedes de pi negre ho fan al subalpí. Aquest relleu, més aviat accessible en comparació amb altres sectors la serralada, ha afavorit una sèrie d'assentaments humans i una xarxa de camins antics, al voltant dels quals es troben nombrosos punts d'interès històric i artístic.

En definitiva, és un recorregut que satisfà tots els gustos, des dels més esportius i alpinístics fins als estrictament senderistes. El recomano per a les persones que, tot assaborint cada racó, volen gaudir de la muntanya sense presses.

Manel Figuera i Abadal